dimecres, 29 de setembre de 2010

Els primers dies del viatge

Ruta 66, en Harley Davidson, Electra Glide
(del 11 al 25 de setembre de 2010 en 13 nits d'hotel i 11 dies de moto)


-Primer dia, dissabte 11
 De Barcelona a Chicago

Aquesta és la petita història d'un viatge de 15 dies, 13 nits d'hotel i 11 dies en Harley Electra Glide, recorrent uns 4.200 quilòmetres des de Chicago fins a Los Angeles. El viatge es va contractar amb "viatges rumbo66" amb un guia en idioma castellà i català i furgoneta per portar l'equipatge dels participants.

La sortida des de Barcelona, sense cap novetat destacable. Escala a Madrid on sen's uneixen dues persones més. En total farem el viatge 4 persones en 3 motos i el guia. Canvi d'avió i sortida cap a Chicago. En total unes 12 hores de vol, però com la diferència horària és de 7 hores, arribem sobre les 2 de la tarda. Tramitis de duanes, preguntes sobre el motiu del viatge i una llarga espera per recollir l'equipatge.
A l'aeroport ens espera en Jens, un alemany establert a la bonica població d'Olot (Girona) a la zona volcànica de La Garrotxa i que durant tot el viatge ens guiarà i informarà de manera molt professional per tots els indrets i llocs d'interès d'aquest gran país. Carreguem l'equipatge en una flamant Chrysler Voyager i ens instal·lem a l'hotel que queda a una mica més de mitja hora de l'aeroport.
Primera sorpresa. En totes les tauletes de nit d'hotels i motels, com comprovarem mes tard sempre hi ha una "Holly Bible" per consolar i proporcionar repòs espiritual al viatger……………..
Segona sorpresa. Els llits individuals són més grans que els de matrimoni d'aquí. Es pot dormir de través tranquil·lament.

Una dutxa, enviar uns e-mails, una sortida caminant pels voltants de l'hotel i en passar per una gasolinera comprovem el preu del galó de gasolina de 93 octans, 3.059 $, és a dir al canvi de 1,28 dòlars per euro, uns 0,63 € el litre. La mateixa gasolina en el centre d'EUA oscil·lava entre 2,60 i 2, 90 $ per galó.

Comprem també una targeta per trucar a Espanya des de l'hotel o un telèfon públic per 10 $ i podrem parlar uns 210 minuts.
Sopem tranquil·lament en un típic local americà, amb rètols lluminosos de Budweiser, moltes televisions en les quals nomès fan esports de tot tipus i per suposat, l'emblema dels "Chicago Bulls".

Aquí arribem al tema del menjar monotemàtic, burger, salads caesar o amb chiken, pasta amb carn i sanwich de burger, pollastre o gall dindi, això si, acompanyat amb patates fregides de diversos tipus, xampinyons, ceba, etc. i l'omnipresent formatge cheedar (55% de matèria grassa) i el ketchup.

Demanem unes Budweiser i ens la serveixen en una galleda de zenc amb gel i sense gots, total que brindem per l'inici de l'aventura americana i a beure a morro.


-Segon dia, diumenge 12
 Chicago, visita al centre, Sears Tower i Llac Michigan (Navy Pyer)

A les 9 h esmorzarem a un típic local on tornem a tenir menjar monotemàtic. Breakfast a base d'ous amb bacó i patates fregides de diversos tipus. També hi ha esmorzars a base d'una espècie de torrades amb canyella i "sirope" de diversos tipus, massa dolços per al meu gust.


Malgrat que fa un sol magnífic, als carrers no el veiem a causa de l‘alçària dels edificis.

Aparquem per 15 $ per a tot el dia i enfilem cap al centre, per visitar la torre Sears. En realitat després de comprar l'edifici una companyia d’assegurances, es diu "Willis Tower", però els habitants de la ciutat el continuen anomenant "Sears Tower". Fins a 1998 era l'edifici mes alt del món, però va ser superat per les "Petronas Towers" en Kuala Lampur, Malaysia.La vista des de dalt és espectacular. Es veu el que abans era un petit aeroport civil, el Merril C. Meigs, convertit ara en zona d'ús esportiu, al costat de l'estadi "Soldier Field". Hi ha també uns balcons tots de vidre, inclòs el terra, que proporcionen una vista vertical única. La veritat és que impressionen una mica. Després de tan altes emocions tornem a trepitjar terra ferma i visitem l'estació central, les escales de la qual es van fer famoses per la pel·lícula "els Intocables d'Elliot Ness", amb Sean Conery i Kevin Costner de protagonistes. En realitat les escales es veuen bastant mes petites que a la pel·lícula.



Després caminem fins on oficialment comença la ruta 66, un carrer amb una placa commemorativa, però sense la placa, ja que hi estaven fent obres. De tota manera vam poder fer fotos a unes impressionants Harleys que estaven allà aparcades. I així, caminant, caminant arribem al Parc del Milenium, on hi ha una escultura en forma de gota de mercuri o com l'anomenen familiarment "La mongeta platejada" d'uns 20 metres de llarg. També esta instal·lada en aquest parc una monumental obra de l'artista català Jaume Plensa, la Crown Fountain.

A l'hora de menjar ens dirigim al Navy Pyer, una antiga base naval reconvertida en centre de lleure. Des d'aquí s'aprecia la immensitat del llac Michigan, amb el seu port, molls, vaixells de vela, un far, en definitiva, com qualsevol ciutat marítima. Però li falta una cosa que la fa diferent, l'olor a mar característic de l'aigua salada.
A la tarda, passeig pels canals i els seus ponts i tornada a l'hotel a descansar.


Definitivament Chicago és una ciutat bonica i molt cuidada que mereix visitar-se amb tranquil·litat, passejar pels seus carrers, edificis, parcs, museus, etc, etc.





-Tercer dia, dilluns
Recollida de la HD Electra Glide Classic i visita a la fabrica de motors de Harley a Milwauke.


Després d'esmorzar ens dirigim al sud de la ciutat cap al concessionari de lloguer de motos Eaglerider, on després de bastant de paperassa, contractar una assegurança de 198 $ i un bloqueig a la VISA de 500 $ mentre dura el lloguer, recollim per fi les motos, dos Electra Glide i una Fat Boy nova, amb tan sols 11 milles al marcador. Tan nova que com no tènia matricula, li posen un cartró amb la marca Eaglerider. Motorcycle rentals.
Donem unes voltes pel pàrquing per provar els 394 quilos de l'Electra i la veritat és que és pesada, molt pesada, però com comprovarem al llarg de la ruta 66 també és molt còmoda i només vibra a ralentí.

Amb les motos acabades d’estrenar, enfilem cap al nord, cap a Milwauke, a uns 150 Quilòmetres, on ens espera la visita a la fàbrica de motors Harley i al Museu de la marca.
Arribem a la fàbrica, però la cadena de muntatge de motors està parada, perquè segons ens expliquen, els treballadors estan d'assemblea per decidir si accepten unes noves condicions de treball per no traslladar la fàbrica a cap altre estat.
Sembla ser que l'estat de Wisconsin ofereix a Harley condicions fiscals especials i incentius, perquè no es traslladin a cap altre estat on munten les motos senceres.
Una guia de Harley molt simpàtica, ens explica al detall tot el procés de muntatge i fabricació dels motors, on en molts passos usen robots i sensors automàtics per detectar el tipus de motor i per tant el procés de peces necessàries. Ens expliquen que treballen 910 operaris, fabricant uns 200 motors al dia. En la meitat del recorregut, en una pantalla gegant surt la bandera americana i s’escolta el típic so de motor de les Harley. És la sirena de descans. Com a curiositat els operaris en lloc de taquilles per guardar els seus efectes personals tenen maletes laterals de l'Electra Glide.
En finalitzar la visita, la guia ens explica que els treballadors han acceptat les noves condicions i per tant la fàbrica de motors es queda a Milwauke.


Com ja és l'hora de menjar ens anem uns quilòmetres mes al sud, al Museu Harley. Allà mengem bàsicament el de sempre i comencem la visita al Museu.
Podem apreciar la primera moto de l'any 1903 i així seguim el recorregut fins a arribar a la II Guerra mundial. En aquest període Harley va fabricar una moto amb motor bòxer, copiat de les BMW, amb pneumàtics de tacs i sidecar, però en acabar la guerra no va entrar en producció comercial.
Com a curiositat es podia veure un prototip de moto, la NOVA, amb motor dissenyat per Porsche de 4 cilindres en V (2 +2) amb cadena de distribució i refrigeració liquida. Era l'any 1981 i per problemes econòmics el projecte no es va continuar.
En definitiva un museu que no es poden perdre els amants de la marca de Milwauke.

A la tarda a última hora, tornada a l'Hotel de Chicago i a preparar el primer dia de ruta fins a Saint Louis.

1 comentari:

  1. Enhorabona Lluis ! aquest es un viatge per a recordar tota la vida...i repetir si s'escau. Ets un crack... Pero, entre nosaltres, em sembla que hauries anat millor amb una BMW GS 1200 Yes or not ??
    Salut ! Miquel Sala

    ResponElimina