2a. entrega, Quart i cinquè dia.

-Quart dia, dimarts
De Chicago a Saint Louis.A Chicago dinem més del mateix amb petites variacions, en un altre local típic americà i sortim sobre les 9,30 cap a Saint Louis. Uns 550 Km
El viatge transcorre sense novetat i aquí ja podem començar a provar el motor 1.600 de la Harley. Realment el ” par” és impressionant. Es pot sortir des de tercera a 1000 voltes i el motor puja tranquil, però sense pausa fins a la velocitat que es vulgui. Com a dada curiosa, a 70 milles per hora (113 Km/h) en sisena velocitat el motor gira a 2.500 voltes i la zona vermella comença 5.500 rpm.
I així arribem a Jolliet, a on es pot veure la presó, avui clausurada, que surt al principi de la pel·lícula "Blues Brothers". Per cert, al costat hi havia uns presos caminant en fila tots amb armilla taronja i arrossegant una tallagespa i al final de la fila 2 xerifs amb una furgoneta de la presó de l'estat. El sistema aquest de serveis a la comunitat esta molt estès a tot el país per als presos no problemàtics. Crec que és una bona forma de reinserció.

Passem per Pontiac, Chenoa, Towanda, Normal i per menjar parem en plena ruta 66 al poble d'Atlanta, en el Palms cafè, un local que va tancar en el seu moment, però amb l’ajut econòmic de l'Ajuntament va tornar a obrir fa uns anys mantenint l'estètica i la decoració dels anys 50.

Davant del bar hi havia una botiga que semblava d'antiguitats i que venien tot tipus d'objectes i matrícules de cotxe americanes. Com a curiositat, el propietari ens va demanar, si li podíem enviar una matricula de cotxe espanyola.

En aquesta zona el paisatge encara és verd i amb arbres i aquí comencem a veure els primers animals autòctons, morts a la carretera. Bàsicament ossos rentadors (mapaches), tortugues i armadillos. En una de les poques corbes del viatge, crec que vaig trepitjar alguna cosa, no sabria dir que, ja que intentar esquivar objectes amb maniobres brusques amb 390 kg de moto és una mica arriscat.
A la tarda creuem a peu el riu Misisipi pel pont antic, actualment tancat al transit i que serveix de frontera entre els estats de IIlinois i Missouri.

El Misisipi en aquesta zona és realment immens. En el pont que es veu a les fotos, el riu té uns 1.500 m d'ample. També des d'aquí es pot veure el skyline de la ciutat de Saint Louis. Ja sense mes més novetats destacables arribem a l’hotel, tocant al Gateway Arch.

Ens instal·lem a l'hotel, fem un volt per buscar un lloc per sopar i a dormir fins a les 7 del matí del dia següent.

- Cinquè dia, dimecres
De Saint Louis a Cartague

Avui el dia s’ha aixecat clar, però a la tarda de camí de Cartahue tindrem oportunitat de provar els vestits de pluja.
Després de dinar a Chilli mac's diners ens dirigim a peu a visitar el Gateway Arch, el monument mes alt del mon. Es un arc que mesura igual d'alt que d'ample (una mitja circumferència vaja....) al que s'accedeix amb una espècie de càpsules espacials per a cinc persones que et porten a 192 metres d’alçària i des d'on a través d'unes finestres en la part central de l'arc es pot veure la ciutat.

Com a monument és molt curiós. En la planta subterrània hi ha un museu gratuït dedicat a la història de l'oest i a la colonització americana, molt instructiu i interessant.

Una volta pel centre de la ciutat i ens posem en camí novament. La carretera en aquesta zona és especialment bonica. Grans rectes amb petits canvis de rasant, envoltades de vegetació d’un color verd intens.
Passem a prop de Tulsa, Eureka i al poble de Cuba fotografiem el cartell "Déu salvi Amèrica. Terra de llibertat i casa dels coratjosos". No podem oblidar que estem travessant l’Amèrica profunda, en el més ampli sentit de la paraula.

A l'hora de menjar arribem a un autèntic bar de “moteros”, l'"Elbow inn". L'interior amb la seva taula de billar, les seves plaques i rètols lluminosos i el sostre, com s'aprecia a la foto, son d’allò mes original.

Paisatge bonics, i per fi fugint d'una tempesta que es veia sempre darrere de nosaltres arribem a Cartague. Mentre sopem van començar a sonar les sirenes d'alarma de tornado. Els tornados es poden formar en qualsevol moment, si es donen les condicions meteorològiques adequades, però no es pot avisar fins que algú els veu en directe. La veritat és que hi havia una tempesta de vent i pluja espectacular. Ens anem a dormir pensant que potser ens despertarem de cop corrent als refugis a prova de tornados.