dilluns, 4 d’octubre de 2010

Tercera entrega:

- Sisè dia, dijous:
De Cartague a Oklahoma City

Avui ha fet un sol magnífic que afortunadament ens ha acompanyat fins al final del viatge a Los Angeles.

Hem passat per Joplin. Una ciutat en la que els famosos atracadors Bonny & Clyde van estar vivint una temporada, fins que després d'una denúncia, la policia va intentar detenir-los. El resultat final va ser de dos policies morts i els atracadors fugits de nou. També hem visitat al poble de Baxter Springs una autentica botiga de cowboys, a on es poden comprar tot tipus de botes camperas o un autèntic barret de cowboy Stetson.
Als afores de la ciutat hi ha una bonica gasolinera restaurada, el nom de la qual és "4 womens on the route" i al costat reposa el camió grua original, en que es van inspirar els creadors de la pel·lícula "CARS" per crear un dels seus personatges.


Hem creuat ja per dues ciutats anomenades Springfield (La ciutat dels Simpson), però cap de les dues no representa la dels dibuixos animats. A tot el país hi ha cinc ciutats amb el mateix nom i per votació popular es va decidir que la que es representava en els Simpson seria la de l'estat de New Jersey.
Abans de menjar, visitem un petit museu molt cuidat dedicat a l'actor i a pilot Steve Mcqueen. Per a sorpresa nostra hem  trobat  una autentica Bultaco Matador i diversos emblemes de Montesa, d'abans que la comprés Honda.
A la tarda, després d'una calor sufocant i el sol baix donant-nos de cara, arribem ja a l'Hotel d'Oklahoma city.
Sopem i ens anem al barri del Bricktown un barri d'antics magatzems i de naus industrials, reconvertit en zona de copes, restaurants i lleure en general.
Entrem en un “bar cooyote” autèntic, amb noies animant al personal a sobre de la barra, però la curiositat és que en aquest estat hi ha unes lleis molt restrictives respecte a l'alcohol i per a la nostra sorpresa en entrar ens demanen els carnets d'identitat a tots. Aquesta pràctica és habitual ja que la policia, de tant en tant entra als locals i comprova que tot el món es pugui identificar. Si troben alguna anomalia se les carrega l'amo del local.

Com a última anècdota d'aquesta ciutat, quan estàvem esperant el microbús de l'hotel, al costat de l'estadi Bricktown, apareixen 2 cotxes patrulla, entren en un bar dos policies i surten al cap d'un moment amb un detingut emmanillat amb les mans darrere. Arriben als cotxes, el posen  al terra boca terrosa, i el comencen a escorcollar a consciència. Com en les pel·lícules, vaja.......


- Setè dia, divendres

D'Oklahoma City a Amarillo.

Esmorzar a les 8,15 del mati com gairebé cada dia i sobre les 9,15 h. visitem el memorial dedicat a les víctimes de l'atemptat de l'any 1995 a un edifici d'oficines federals a la ciutat d'Oklahoma. En aquest atemptat l'edifici va quedar gairebé esfondrat, provocant 168 morts, entre ells 19 nens i més de 500 ferits. Un temps després van detenir l'autor del camió-bomba vinculat a grups d'extrema dreta locals,. El van jutjar i va ser sentenciat i executat l'any 2001.



Una vegada ja de camí, observem que en aquesta zona el paisatge ja comença a canviar de manera substancial. De zones encara verdes passem a les grans planes amb pastura i moltes, moltes vaques. Canviem també d'estat, entrant a Texas. A la ciutat de Clinton, visitem un museu dedicat a la història de la ruta 66, a través de les seves diferents èpoques fins als anys actuals.



















Després de la crisi del 29 la zona central d'EUA va quedar en la misèria mes absoluta i va ser llavors quan milers d'americans van emigrar per la ruta 66 cap a l'estat de Califòrnia que en aquells temps tènia una bona agricultura i indústria, buscant noves oportunitats.



I així arribem a l'estat de Texas, terra de les grans pastures per a ramats de vaques i ovelles. Al poble d'Amarillo, parem per dormir en un hotel que com es pot apreciar, conserva l'aire dels antics edificis de les pel·lícules de l'oest. Per sopar anem al famós "Big Texan Steak Ranch”, y en un autèntic "saloon" de l'oest degustem la famosa carn (steak) de Texas.








En aquest restaurant ofereixen un plat amb amanida, un superbistec de carn i patates, que si te l’acabes en menys d'una hora et surt gratis i si no, pagues 50 $. Tenen uns marcadors digitals amb el compte enrere i el paio que ho intenta es posa en una taula amb tarima en mig del saloon. Diuen que en general, només  un de cada cinc aconsegueix acabar el plat en una hora.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada