4a.entrega

- Vuitè dia, dissabte
De Amarillo a Albuquerque

Ens posem en marxa a l'hora de sempre i a la sortida d'Amarillo parem per veure un de les mes modernes icones de la ruta 66, el Cadillac Ranch, una obra que un excèntric petrolier de Texas va encarregar a un grup d'artistes de Los Angeles i que consisteix en 10 cadillacs mig enterrats a terra. Aquesta obra que representa l'al·legoria sobre l'enfonsament de l'actual societat consumista, ràpidament es va convertir en lloc preferit pels grafiteros locals. Davant d'aquest fet, l'Ajuntament va decidir permetre els grafitis sobre els cadillacs i així fer que el muntatge es convertís en una obra dinàmica, canviant cada dia.

Des de la meva època d'estudiant allà pel tardo-franquisme (1970-1975), és la primera vegada que pinto amb un espray sense sortir corrent davant de la policía.......

Aquesta dinàmica ciutat acull actualment la fàbrica d'Helicòpters Bell.

Abans de menjar arribem al poble d'Adrian, on esta ubicat el "Midpoint", el punt mig de la ruta 66. Aquí, hi ha 1.139 milles (1834 Km) fins a Los Angeles o les mateixes milles des de Chicago.

Rodant per grans planes seques entrem en l'estat de New México i ens dirigim al Llac de Santa Rosa, un petit enclavament turístic, per a bany i esports nàutics al riu Pecos. De tornada a Santa Rosa ens col·loquem "Al oeste del Pecos", que crec recordar que era el nom d'un western.

Continuem i ja a la tarda, arribem a Albuquerque, una ciutat fundada el 1706 per colonitzadors espanyols, el nucli dels quals fins i tot conserva un antic poblat de l'època.
A la nit sopem a un freqüentat carrer de la ciutat on, per primera vegada veiem motos japoneses, totes superesportives i RR'R. Els conductors, tots sense casc, fan ostentació de les seves màquines asseguts als bars de la zona.
En nomes tres estats (Missouri, Nevada i Califòrnia) dels 9, pels que hem passat és obligatori el casc. És una sensació estranya, anar per autovia a 75 MPH (120 Kmh) i veure motos i més motos sense que ningú porti casc. 

En una gasolinera, uns moteros amb Harleys em van comentar "On aneu amb casc i jaqueta.............". En fi, jo amb meu angles macarrònic els vaig dir que "the safety is first".



- Novè dia, diumenge
D'Albuquerque a Flagstaff

Uns 100 Km al nord d'Albuquerque estan els famosos laboratoris on es van desenvolupar les investigacions sobre la fissió de l'àtom, Los Álamos, i uns 200 kms. al sud esta Alamogordo en on es va realitzar la primera prova d'una bomba atòmica.
Després de visitar l'antic poblat espanyol, sortim d'Albuquerque i passem per Grants, una població al costat del Monument nacional "El Malpais", una terra volcànica de fa milions d'anys que li dóna un aire gairebé extraterrestre.

Abans d’arribar a Gallup passem pel “Continental divide el lloc a partir del qual els rius van a desembocar al Pacific o a l’Atlantic.

A l'hora de menjar parem a Gallup, una ciutat que autodenomina "capital dels indis". Som a la zona dels indis navajos i la veritat és que la ciutat n’esta plena.

Ens expliquen que els europeus després d'ocupar totes les terres fèrtils dels indis , a més d'acabar amb ells directament es van dedicar a matar la seva font bàsica de subsistència, els búfals, arribant a primers del segle XX a quedar tan sol una petita colònia d'uns 50 exemplars,
En definitiva els indis, els autèntics americans, són realment els marginats i desheretats pels colonitzadors blancs.
Així com en altres zones, les cases eren de tipus prefabricat d'un sol pis amb terreny verd al voltant, aquí més que cases semblen barraques apedaçades amb trossos de planxa de metall i fusta. En fi, que entre els espanyols al sud i els altres europeus al nord, van reduir la població d'indis americans a nivells gairebé ridículs.

Despres de menjar, entrem a Arizona y agafem l'autopista per arribar a temps al nostre pròxim objectiu, el Meteor Crater, un immens forat d'uns 1.200 metres de diàmetre i gairebé 170 de profunditat. Aquest gegantí cràter el va produir fa uns 50.000 anys un objecte de 50 metres que va caure a una velocitat d'uns 13.000 km/h... La veritat és que és espectacular. Segons ens expliquen esta perfectament conservat ja que l'erosió pel vent nomes afecta els petits sortints de la superfície.

Després de veure aquesta meravella natural, arribem a Flagstaff, una petita ciutat en on s'ubica l'observatori astronòmic Lowell, que al 1930, es va fer famós perquè els científics que allà treballaven van descobrir el planeta, Plutó, el darrer del nostre sistema solar.
Aquí les planes desèrtiques ja han deixat pas a muntanyes considerables poblades per una espècie de pins anomenats  "Pino Ponderosa". Estem gairebé a 2000 metres d'altura.